Taula tauler tauleta
Totes tenen una part comuna taul- i una part variable -a, -er, -eta; totes, amb sentit diferent:
Taula (moble que serveix per menjar, treballar, etc.).
Tauler (tauler per a joc de dames i d’escacs).
Tauleta (taula petita, tauleta de nit, tauleta tàctil, anomenada sovint tablet).
Doncs bé, la part invariable, comuna, d’una paraula és el que anomenem lexema, que és la que duu la idea bàsica i la que proporciona un significat comú a la família de mots.
Els morfemes són les parts variables de les paraules que s’afegeixen al lexema i que contenen informació diversa.
–es: morfema que informa que és femení i plural.
Poden ser de dos tipus:
Flexius: no aporten cap nou significat, però informen del gènere, el nombre i, si es tracta de verbs, informen del temps, el mode, la persona i el nombre: cos-a, nas-sos (gènere i nombre).
Derivatius: també anomenats afixos, serveixen per crear nous mots a partir del mot primitiu. Es poden afegir darrere el mot primitiu, sufixos, o bé per davant i s’anomenen prefixos: mà → ma –(n)eta (sufix).
Fixem-nos ara en els prefixos:
a – simetria a- Indica negació, és a dir, manca de simetria.
des – carregar des- Indica l’acció contrària o inversa: descarreguem allò
que abans hem carregat.
entre – pà entre- Indica «entremig de»: un entrepà de pernil és format
pel pa i el tall que hi posem entremig.
Els prefixos catalans més usuals figuren en el quadre següent:
a- / an- sense, negació apolític, analfabet
ante- abans antepenúltim
anti- contra antidemocràtic
contra- oposat a contrallum
des- el contrari de desnutrició
en- / em- posar, convertir encaputxat, emmalaltir
entre- entremig de entrecella, entreacte
ex- cap a fora, que va ser exportar, exmarit
mal- malament malentès, malestar
in- / im- / il- / ir- / i- negació inexpert, immadur,
irresponsable, il·legible
pre- abans de preescolar, prehistòric
re- tornar a, acabar de reconstruir, rematar
semi- la meitat de semicercle
sobre- / super- per damunt de, en abundància gran sobreesforç,
sub- per sota de submarí
ultra- més enllà de, en grau extrem ultramarí, ultralleugerInformació treta de: Llibre de llengua catalana i literatura de 3r ESO editorial Baula.