martes, 3 de enero de 2017

Els diacrítics

Els diacrítics:
Hi ha tot un seguit de paraules que s’accentuen malgrat que no compleixen les regles d’accentuació. Són paraules que porten l’accent únicament per distingir-les d’altres paraules que s’escriuen o es pronuncien de manera molt semblant. Per diferenciar-les, se’ls posa un accent que anomenem diacrític.
Per exemple, la paraula nét s’accentua quan fa referència a la relació de parentiu i el mot net no porta accent quan indica el contrari de brut. Es pronuncien de manera semblant, tot i que una la diem amb la e tancada (nét) i l’altra amb la e oberta (net).
Exemples: L’avi anava a buscar el seu nét. La dona ha deixat el vidre net.
Els mots més usuals que porten accent diacrític:
           Amb accent                                        Sense accent
Bé, béns: de bona manera, fortuna     Be, bens: nom de la lletra, xai
Bóta, bótes: recipient                           Bota, botes: verb botar, calçat
Déu, déus: divinitat                              Deu, deus: nombre, font, verb
                                                            deure
Dóna, dónes: verb donar                     Dona, dones: senyora
És: verb ser                                         Es: pronom reflexiu
Féu: verb fer (pretèrit perfet)                Feu: verb fer (present i imperatiu),
                                                            territori feudal                  
Fóra: verb ser                                       Fora: adverbi
Jóc, jócs: lloc on dormen els ocells,     Joc, jocs: acció de jugar
verb ajocar                                         
Mà: part del cos                                   Ma: possessiu
Més: quantitatiu                                   Mes: part de l’any, possessiu
Mèu: miol del gat                                 Meu: possessiu
Mòlt, mòlta: verb moldre                      Molt, molta: quantitatiu
Món: univers                                        Mon: possessiu
Móra, móres: fruit                                Mora, mores: dona àrab
Nét, néta: parentiu                               Net, neta: polit
Ós, óssos: mamífer                              Os, ossos: part de l’esquelet
Pèl, pèls: vellositat                               Pel, pels: contracció per + el i per
                                                            + els                                                                       
Què: interrogatiu i relatiu darrere         Que: relatiu, exclamatiu
preposició
Sé: verb saber                                     Se: pronom reflexiu
Séc, sécs: plec del vestit                     Sec, secs: verb seure
Sí, sís: afirmació                                  Si: condicional, nota musical,
                                                           pronom reflexiu
Sóc: verb ser                                       Soc: calçat de fusta, tros de fusta
Sòl, sòls: terra                                     Sol, sols: astre, nota musical
Són: verb ser                                       Son: fet o ganes de dormir,
                                                           possessiu
Té: verb tenir                                        Te: planta, infusió, lletra, pronom
Ús: acció d’usar                                   Us: pronom feble
Véns, vénen: verb venir                       Vens, venen: verb vendre
Vés: verb anar                                     Ves: forma dialectal de veges
Vós: pronom personal                         Vos: pronom feble
L’accent diacrític en els compostos i derivats:
Cal estar atents perquè l’accent diacrític es conserva en els mots compostos, és a dir, que en aquests casos l’accent tampoc segueix les regles d’accentuació.
Déu: adéu, pregadéu...
Féu: desféu, reféu...
Mòlta: remòlta...
Món: rodamón, submón...
Nét: besnét, renét...
Pèl: contrapèl, repèl...
Sòl: subsòl, entresòl...

Informació treta de: Llibre de llengua catalana i literatura de 3r ESO editorial Baula.