martes, 3 de enero de 2017

El verb (I)

El verb(I):
El verb és el nucli del sintagma verbal. Expressa processos, estats o accions del subjecte de l’oració.


La flexió del verb:
El verb és una paraula variable. Té una arrel fixa, que li aporta el significat del verb, i una part variable o morfema que li aporta la informació gramatical que conté el verb, que consisteix en persona, nombre, temps, aspecte i mode.
Cant   -       o
lexema morfema
Mir      -     ava
lexema morfema


Les categories verbals:
Persona:
Indica qui realitza l’acció: primera, segona o tercera persones gramaticals.
  • Primera persona: jo jugo amb l’equip de l’institut. Nosaltres cantem a la coral.
  • Segona persona: tu pots anar a comprar. Vosaltres teniu massa feina.
  • Tercera persona: ella confia en la sort. Ells prefereixen treballar.
Nombre:
Indica si qui realitza l’acció és una persona o més d’una:
  • Singular: Jo miro per la finestra. Tu escoltes la ràdio. Ell menja verdura.
  • Plural: Nosaltres tenim pressa. Vosaltres sou responsables. Elles saben la veritat.
Temps:
Expressa el moment en què es produeix l’acció: present, passat o futur.
  • Present: avui tinc classe tot el dia.
  • Passat: ahir tenia mal de cap.
  • Futur: demà tindré la tarda lliure.
Aspecte:
Indica si l’acció que es realitza és acabada (aspecte perfectiu) o inacabada (aspecte imperfectiu).
  • Aspecte perfectiu: Avui he endreçat el garatge. (Ja he acabat de fer-ho.)
  • Aspecte imperfectiu: En arribar la Marta, jo endreçava el garatge. (És a dir, encara no havia acabat.)
Mode:
Indica si s’expressa un fet o una acció reals (mode indicatiu), un desig o una possibilitat (mode subjuntiu) o bé una instrucció o una ordre (mode imperatiu).
  • Mode indicatiu: El sol ha sortit a les set.
  • Mode subjuntiu: Pot ser que no vingui fins demà.
  • Mode imperatiu: Sofregiu la ceba amb una mica d’oli.


Formes no personals del verb:
Les formes no personals del verb no donen informació de temps, de persona, de nombre ni d’aspecte. Són l’infinitiu (cantar), el gerundi (cantant) i el participi (cantat).
Les formes no personals del verb poden fer altres funcions dins la frase (aquest fenomen s’anomena habilitació):
  • Infinitiu: pot fer funció de substantiu: Et porto el berenar.
  • Gerundi: pot fer funció d’adverbi: Va marxar rient.
  • Participi: pot fer funció d’adjectiu: He canviat la frontissa rovellada.
Les oracions exhortatives (que manen o demanen) negatives no es construeixen amb l’imperatiu, sinó amb el present de subjuntiu: Seieu a les butaques. No segueu a les butaques.
El gerundi no s’usa per expressar conseqüència: *Va caure per les escales trencant-se la cama no és correcte, cal dir: Va caure per les escales i es va trencar la cama.


Nomenclatura:
Aquests són els noms dels temps verbals segons l’Institut d’Estudis Catalans (IEC):
Indicatiu:
  • Present: canto
  • Perfet: he cantat
  • Imperfet: cantava
  • Plusquamperfet: havia cantat
  • Passat simple: cantí
  • Passat anterior: haguí cantat
  • Passat perifràstic: vaig cantar
  • Passat anterior perifràstic: vaig haver cantat
  • Futur: cantaré
  • Futur perfet: hauré cantat
  • Condicional: cantaria
  • Condicional perfet: hauria o haguera cantat
Subjuntiu:
  • Present: canti
  • Imperfet: cantés
  • Passat perifràstic: vagi cantar
  • Perfet: hagi cantat
  • Plusquamperfet: hagués cantat
  • Passat anterior perifràstic: vagi haver cantat
Imperatiu:
  • Canta
Formes no personals:
  • Infinitiu: cantar
  • Gerundi: cantant
  • Participi: cantat, cantada, cantats, cantades
  • Infinitiu perfet: hagi cantat
  • Gerundi perfet: havent cantat


Les conjugacions:
Els verbs es classifiquen en tres conjugacions, que es determinen per la terminació de l’infinitiu:
  • 1a conjugació: infinitiu acaba en -ar (cant-ar).
  • 2a conjugació: infinitiu acaba en -er o -re (córr-er, mou-re).
  • 3a conjugació: infinitiu acaba en -ir (ven-ir).


Tipus de verbs:
Segons la funció que fan dins l’oració, els classifiquem en:
Copulatius o atributius:
Són els verbs ser, estar i semblar. No aporten cap significat a l’oració; fan una funció de nexe entre el subjecte i el predicat. La Marta és professora. L’Ignasi està malalt.
Predicatius:
Tenen significat propi, i poden ser:
  • Transitius: Poden portar complement directe. La Neus fa un treball.
  • Intransitius: No poden portar complement directe. La Neus dorm.
Segons la mena de subjecte que tenen, els classifiquem en:
Personals:
Són aquells que tenen un subjecte que fa l’acció del verb. El porter obre a les vuit. La sopa bull.
Impersonals:
No tenen subjecte. Són impersonals els verbs de fenòmens atmosfèrics (plou, neva), el verb fer quan es refereix a fenòmens del temps (fa fred, fa vent) i el verb haver-hi (hi ha molta gent, hi ha fruita fresca).


Els verbs pronominals:
Els verbs pronominals són aquells que es conjuguen necessàriament amb un pronom reflexiu: recordar-se, oblidar-se, llevar-se…
Tingues en compte que alguns verbs existeixen amb la forma pronominal i sense, i tenen significats diferents: florir/florir-se, passar/passar-se…
Els ametllers han florit. / El formatge s’ha florit.
Hi ha alguns verbs que no són pronominals en català i convé recordar-los: callar, caure, anar, venir, baixar, pujar.

Informació treta de: Llibre de llengua catalana i literatura de 3r ESO editorial Baula.