El determinant:
Els determinants limiten el significat del nom. Permeten que n’expressem el gènere i el nombre, la quantitat i el grau de proximitat o de llunyania...
L’article:
Acompanya el nom quan ens referim a una persona o a una cosa concreta. L’article concorda amb el nom en gènere i en nombre.
Masculí Femení
Singular el (l’) la (l’) el cambrer, la cambrera.
Plural els les els cambrers, les cambreres Article personal el (l’) en (n') la (l’) na (n’) l'Emili, na Caterina
(acompanya a noms propis)
Recorda que les paraules femenines que comencen per i o u àtones no s'apostrofen (la idea, la unió).
Alguns dialectes del català fan servir l’article masculí lo: lo meu llibre, lo Ramon. Per als parlants d’aquests dialectes se n’accepta l’ús en la llengua parlada com a article masculí. No es consideren correctes expressions com *lo que et vull dir; *lo que passa en cap cas.
Els demostratius:
Indiquen un nom concret i n’especifiquen la proximitat o llunyania. Concorden amb el nom en gènere i nombre.
Masculí Femení Neutre
Singular Plural Singular Plural Singular Plural
Proximitat: aquest aquests aquesta aquestes això -
aquest telèfon/aquell telèfon; aquesta porta/aquella porta.
Llunyania: aquell aquells aquella aquelles allò -
aquests telèfons/aquells telèfons; aquestes portes/aquelles portes.
En els parlars occidentals s’utilitzen les formes este i eixe en comptes de les dels parlars orientals aquest i aquell.
Les formes aqueix, aqueixa, aqueixos, aqueixes estan gairebé en desús. Determinen coses o llocs que són més a prop de l’oient que del parlant: Ara vius a París? Doncs segur que et visitaré quan torni a aqueixa ciutat.
En alguns parlars occidentals també s'empra la forma açò, que indica més proximitat al parlant que a l’oient: Açò que tinc aquí pesa més que això que portes tu.
Els possessius:
Determinen dependència o pertinença.
Singular Plural
Persona Masculí Femení Masculí Femení
Un posseïdor: 1a meu meva meus meves
2a teu teva teus teves
3a seu seva seus seves
Més d’un posseïdor: 1a nostre nostra nostres nostres
2a vostre vostra vostres vostres
3a seu seu seus seves
Les formes llur, llurs només es fan servir en registres cultes o formals i designen més d’un posseïdor. El plural llurs indica que allò posseït és plural: els dos germans van rebre la visita de llur pare; la carta s’adreça als alumnes i llurs famílies.
Els numerals:
Determinen una quantitat precisa, un ordre, una fracció o una multiplicació.
Indiquen
Cardinals una quantitat exacta un, vint-i-un, trenta-set.
Ordinals un ordre primer, setè, trentè.
Partitius divisió per un nombre mig, la meitat, un terç.
Multiplicatius multiplicació per un nombre doble, quàdruple.
Col·lectius una quantitat en conjunt parell, dotzena, centenar.
Recorda la «norma D-U-C» per escriure bé els guionets entre els numerals. S’escriu guionet entre desenes i unitats i entre unitats i centenes: trenta-sis, cinc-cents.
Els quantitatius:
Expressen de manera aproximada la quantitat d’una cosa.
Invariables: sense flexió de gènere ni de nombre / Són: més, menys, prou, massa, força, gens, tot de (+n.) / Exemples: més feina, massa coses, prou cadires, força assistents.
Variables: - amb flexió de gènere i de nombre / Són: quant, quanta, quants, quantes, molt, molta, molts, moltes, tant, tanta, tants, tantes, poc, poca, pocs, poques, tot, tota, tots, totes (+n.), bastant, bastanta, bastants, bastantes / Exemples: quant misteri, molta animació, tants nervis.
- amb flexió de nombre / Són: gaire, gaires
Tingues en compte:
En expressions negatives es fa servir gaire en comptes de massa, molt i gens en comptes de res: *no tinc massa gana; *no tinc molta gana → no tinc gaire gana.
Els indefinits:
Els indefinits expressen una quantitat molt imprecisa.
Amb flexió de gènere i nombre: un, algun, altre, cert, mateix / Exemples: uns visitants, cert escriptor, el mateix dia.
Amb flexió de gènere: diversos, tot (+ n.), varis, ambdós, uns quants, cadascun / Exemples: diversos exemples, tota esperança, colors varis, ambdues àvies.
Amb flexió de nombre: qualsevol, tal / Exemples: dies qualssevol, tals comportaments.
Invariables: cada, cap, diferents, sengles / Exemples: cada vegada, cap ampolla, diferents persones, sengles marits.
Recorda: Cap només s’aplica als noms comptables. Pels incomptables farem servir gens: *no en tinc cap ganes → no en tinc gens de ganes. Vari, varis només poden aparèixer al darrere del substantiu que acompanyen: roba de colors varis.
Sengles significa un per a cadascuna de dues o més persones o coses, com veuràs en aquest exemple: tant l’escola com l’institut començaran sengles reformes a l’estiu.Informació treta de: Llibre de llengua catalana i literatura de 3r ESO editorial Baula.
