L'accent obert i l'accent tancat:
En català hi ha dos tipus d’accents, l’accent obert o greu (`) i l’accent tancat o agut ( ́). S’usa l’accent obert o el tancat en funció de la pronúncia de la vocal que accentuem:
- Sempre s’escriu amb accent obert o greu: à: bàscula, vàlid, matalàs, pàmpol...
- Sempre s’escriuen amb accent tancat o agut: í, ú: veí, país, rítmic, múscul, fúcsia...
- S’escriuen amb accent obert o tancat, segons si la seva pronúncia és oberta o tancada: è, é ò, ó: interès, bèstia... / vindré, accés... repòs, arròs... / racó, tórtora...
L’accentuació de la e:
La e oberta:
És majoritària en els mots esdrúixols i en els plans (fora de les formes verbals). També es pronuncien amb e oberta una bona colla de mots aguts. Si calgués accentuar la e oberta, escriuríem è: cafè, cinquè, anglès, francès, tècnic, etcètera...
La e tancada:
També hi ha paraules en què la e es pronuncia tancada i, per tant, porta l’accent tancat o agut: é.
Casos:
Agudes:
- Els substantius abecé, clixé, consomé, jaqué...
- Els compostos de les formes de bé (també, gairebé, malbé), de té (conté, sosté) i de ve (convé, prové).
- La 1a persona del singular del futur simple: cantaré, temeré, dormiré...
- La 2a persona del singular del pretèrit perfet simple (de la 2a conjugació): perdé, segué...
- Els adverbis després i només.
- Els noms i adjectius que fan el plural en -essos: accés, congrés, exprés..., excepte xerès, interès, espès.
- La 1a i la 3a persona del singular del pretèrit imperfet de subjuntiu (1a i 2a conjugació): digués, cantés...
- La 3a persona del singular del present d’indicatiu del verb encendre (encén) i dels verbs acabats en -tendre (atén, entén...).
Planes i esdrúixoles:
- Els infinitius témer, prémer, esprémer, créixer, néixer, ésser...
- Les formes érem, éreu del verb ésser.
- La 1a i la 2a persones del plural del passat simple (2a conjugació): diguérem, diguéreu...
- La 1a i la 2a persones del plural de l’imperfet de subjuntiu (1a i 2a conjugacions), cantéssim...; mengéssim...
- Els mots cérvol, església, feréstec, préssec, préstec...
L’accentuació de la o:
Aguts:
En la majoria de casos la o és tancada i, per tant, porta l’accent tancat o agut: cançó, nació, bombó... Però també hi ha mots que duen accent obert o greu:
- Les paraules això, allò, però, de debò, repòs, arròs, terròs, talòs, rebò, retrò, ressò, espòs...
- Els participis passats dels compostos del verb cloure: exclòs, inclòs, reclòs...
Planes i esdrúixoles:
La o es pronuncia oberta i, per tant, porta accent obert o greu: pròxim, glòria, història... Tret dels casos següents:
- Les paraules: estómac, furóncol, escórpora, fórmula, pólvora...
- L’infinitiu del verb córrer i els seus compostos: incórrer, recórrer...
- Les formes del verb ésser: fóra, fórem, fóreu, fóssim, fóssiu.
Altres casos:
1 Els adverbis acabats en -ment es formen a partir de la forma femenina d’adjectius i participis:
Silenciosa +ment silenciosament
Perversa +ment perversament
Conserva l’accentuació original de l’adjectiu o el participi: últimament, ràpidament...
2 Hi ha diverses paraules que per influència del castellà o per simple desconeixement es pronuncien malament i s’accentuen erròniament:
- Són mots aguts: centigram, elit, ciclop, poliglot, pipí, tiquet...
- Són mots plans: acne, aeròlit, alvèol, conclave, intèrfon, medul·la... També ho són la 1a, 2a, 3a i 6a persones del present d’indicatiu i de subjuntiu dels verbs acabats en -iar: estudia, canvies, copia...
- Són mots esdrúixols: diòptria, elèctrode, isòbara, període, pneumònia, himàlaia...
Informació treta de: Llibre de llengua catalana i literatura de 3r ESO editorial Baula.
