Les grafies b/v; p/b, t/d, c/g:
Les grafies b i v:
Tret de les zones on es parla valencià, balear i alguerès, en català no es diferencia la pronúncia entre la b i la v. Per tant, per saber quina grafia hem d’escriure, és molt important conèixer les normes ortogràfiques que estableixen l’ús d’aquestes dues lletres.
Escrivim amb b:
Davant de l i r: blanc, noble, biblioteca...
Darrere de m: rombe, bomba, bombó... Excepcions: tramvia, circumval·lació i triumvir.
Si dins la mateixa família trobem mots amb p. Per exemple, el verb saber s’escriu amb b perquè dins la mateixa família tenim sap.
Escrivim amb v:
Darrere de n: canviar, envelat, inventar...
En les terminacions de l’imperfet d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació: cantava, cantaves, cantava, cantàvem...
Si dins la mateixa família trobem mots amb u. Per exemple, la paraula novetat s’escriu amb v perquè deriva de nou.
Pseudoderivats:
Si consultem els derivats d’una paraula per saber si ha de portar b o v, és important anar amb compte amb els pseudoderivats. Els pseudoderivats són mots que no han seguit l’evolució de la resta de derivats de la mateixa família, sinó que deriven directament d’una paraula llatina. Això fa que s’escriguin diferent de la resta de derivats de la família.
Els pseudoderivats més coneguts són:
Mot primitiu Mot derivat mot Pseudoderivat
avortar avortament aborció, abortiu
calb calba, calbesa calvície
cervell cervellet cerebral, cerebel
corba encorbar curvatura, curvilini
deure deute dèbit
llavi llaviejar labial
lliure lliurement llibertat, liberal
moure moviment mòbil, automòbil, mobilitat
núvol ennuvolat nebulós, nebulositat
escriure escrivent escriba
Paraules homòfones amb b i v:
Dues paraules són homòfones quan es pronuncien igual, s’escriuen de manera diferent i tenen un significat diferent. Observa les parelles següents:
S’escriu amb b Significat S’escriu amb v Significat
abís abisme, profunditat. avís acció
d’avisar.
baca plataforma lligada vaca femella
al sostre d’un cotxe. del bou.
bacil·lar derivat de bacil. vacil·lar dubtar
baga nus o llaçada en vaga aturada
forma d’anella. laboral.
ball acció de ballar. vall espai de terra
entre dues
cadenes de
muntanyes.
balisa senyal que es posa valisa cartera o sac
per indicar una direcció. de cuir on els
carters porten
les cartes.
ban ordre de l’autoritat. van del verb anar.
bast d’una gran extensió. vast groller
bena tira de roba per vena vas sanguini.
embolicar una ferida.
bel crit del be. vel tros de roba fi
que es fa
servir per
tapar-se la
cara.
bell bonic vell de molta edat.
beure engolir un líquid. veure percebre amb
els ulls.
bisó mamífer gros, visó mamífer
semblant a un bou, que carnívor
té un gep a l’esquena. semblant a la
mostela, de
pell molt
apreciada.
boga peix teleosti; planta voga acció de vogar
que viu prop de l’aigua o d’estar de
moda.
bola cos esfèric. vola acció de volar.
botar fer un salt. votar donar el vot
per algú.
buit espai no ocupat. vuit nombre que
ve després del
set.
probable que hi ha moltes provable que pot ser
raons per creure provat.
que passarà.
Mots que confonen:
Hi ha un seguit de paraules que per influència d’altres llengües romàniques escrivim malament. Aquí tens alguns exemples de com s’han d’escriure en català.
Escrivim amb b: abans, basc, bufeta, herba, acabar, bassa, bullir, mòbil, Àlaba, bava, calb, oblidar, arribar, berruga, comboi, rebentar, automòbil, biga, corba i rebolcar.
Escrivim amb v: advocat, avortar, escrivà, prova, almívar, canvi, espavilat, rave, avall, cascavell, esvelt, rovell, avançar, cavall, fava, savi, avet, civada i gavardina.
Les grafies p/b, t/d, c/g a final de paraula:
Aquestes grafies no presenten cap dubte quan s’escriuen a principi de paraula: pot/bot teu/deu col/gol
Ara bé, quan es troben al final de paraula, la pronúncia és la mateixa:
p i b sonen igual que p: rap, tap, cub...
t i d sonen igual que t: set, prat, fred...
c i g sonen igual que c: cec, plec, mag...
Per resoldre aquests casos en què sonen igual, hi ha tota una sèrie de normes ortogràfiques:
Si la paraula acaba en vocal tònica, escrivim p, t, c: cap, foc, pit, sap...
Aquesta norma té diverses excepcions:
Els noms acabats en -etud i -itud: quietud, solitud...
Els mots acabats en -leg i -gog: filòleg, pedagog...
Si la paraula acaba en vocal àtona o consonant, escrivim la mateixa lletra que porten els derivats: serp (serpentejar); esvelt (esveltesa); clàssic (clàssica)...
Aquesta norma té diverses excepcions:
Informació treta de: Llibre de llengua catalana i literatura de 3r ESO editorial Baula.
