Les famílies lingüístiques europees

Les famílies lingüístiques europees:

A Europa es parlen diàriament una gran quantitat d’idiomes, pertanyents a les diverses comunitats instal·lades en el continent. Hi ha llengües europees que són molt semblants, com el txec i l’eslovac, però la majoria són mútuament incomprensibles i, en canvi, malgrat l’aparença de diversitat, tenen un origen comú. Estan emparentades entre elles, perquè es creu de manera fonamentada que provenen d’una llengua comuna que s’ha convingut a anomenar indoeuropeu.

La hipòtesi més acceptada és que, fa aproximadament quatre mil·lennis, un grup de pobles que provenien del nord del mar Negre i que parlaven l’indoeuropeu van iniciar una expansió en diverses tongades que els va dur cap a Europa i l’índia.

Així l’indoeuropeu es va disgregar en branques diferents, de les quals vénen les diverses famílies de llengües indoeuropees que coneixem avui: grec, eslaves, germàniques, cèltiques, itàliques...
Grup cèltic:
Bretó, gal·lès, irlandès, gaèlic, escocès, còrnic.
Grup eslau:
Rus, ucraïnès, bielorús, ponolès, txec, eslovè, serbi, croat, macedoni, búlgar.
Grup grec:
Grec.
Grup il·liric:
Albanès.
Grup bàltic:
Letó, lituà.
Grup armeni:
Armeni.
Grup romànic:
Gallec portuguès, castellà, català, occità, francès, italià, sard, romanès, retoromànic.
Grup germànic:
Islandès, noruec, suec, danès, neerlandès, anglès, alemany.
Grup irànic:
Kurd.

L’indoeuropeu no es coneix perquè n’hagin quedat escrits, sinó que moltes de les seves paraules es poden saber comparant les paraules de les llengües indoeuropees.

El basc o eusquera té un origen desconegut, ja que, quan els romans van colonitzar la península, ja s’hi parlava. No es coneix de quina llengua anterior prové ni se la relaciona amb cap família lingüística. És l’única llengua preromana de la península Ibèrica. Les llengües romàniques són el grup de les quals pertanyen les nostres llengües més properes.

Informació treta de: Llibre de llengua catalana i literatura de 3r ESO editorial Baula.