La derivació: sufixos i parasíntesi:
Els prefixos i els sufixos modifiquen el significat del lexema.
Pastisser/-a forner/-a sabater/-a carnisser/-a tots són noms d’oficis i acaben de la mateixa forma: -er/a; en aquest cas, són els sufixos que afegim a l’arrel del mot per indicar ofici o professió.
Però no pensem que per indicar ofici o professió, en català, fem servir només el sufix -er. També fem servir -ista, -aire, -or/-a... electricista, dentista, llenyataire, cosidor/-a...
Alguns dels sufixos més usuals del català són:
-à/-ana idioma/gentilici castella/-ana
-ador/ -adora màquina/aparell/ofici assecadora, caçador
-ada col·lectiu cop de efecte nuvolada, ventada
-aire ofici/costum cantaire, rondinaire
-all estri ventall, fregall
-am gran quantitat de paperam ,rocam
-ar grup de bestiar canyissar
-dís/ -dissa característica bellugadís/-dissa
-è/-ena numeral ordinal/numeral partitiu sisè/-ena, un cinquè
-eda grup de (arbres) pollancreda, arbreda
-enc/ -enca tirant a (un color) groguenc, rogenc
-er/-era recipient/arbre/ofici ametller, bomber/-era
-ès/-esa gentilici novaiorquès/-esa
-isme ideologia/religió racisme, budisme
-ista ofici/intèrpret musical oficinista, acordionista
-ut/-uda tret físic/tret de personalitat forçut/-uda
Gentilicis:
Un grup de sufixos molt particulars són els gentilicis, que serveixen per formar paraules que indiquen els llocs d’origen o de residència:
-à/ana vigatà/vigatana (de Vic)
-í/ina menorquí/menorquina (de Menorca)
-enc/enca molinenc/molinenca (de Molins de Rei)
-ic/ica britànic/britànica (de la Gran Bretanya)
-ès/esa cordovès/cordovesa (de Còrdova)
-eny/enya madrileny/madrilenya (de Madrid)
-er/era brasiler/brasilera (del Brasil)
-ol/ola espanyol/espanyola (d’Espanya)
-ó/ona bretó/bretona (de Bretanya)
Parasíntesi:
De vegades necessitem posar un prefix i un sufix a la vegada per expressar el concepte que volem: ensucrar: en - sucr - ar (prefix + lexema + sufix). Si traiem o bé el prefix o bé el sufix, en resulten mots que són inexistents en la nostra llengua: *en-sucr *sucr-ar. Aquest mecanisme lingüístic de doble derivació s’anomena parasíntesi i és corrent a moltes llengües.
Informació treta de: Llibre de llengua catalana i literatura de 3r ESO editorial Baula.
