Francesc Fontanella:
Fontanella forma part d’una nova generació de poetes més castellanitzats però, al mateix temps, preocupats per la recuperació de la llengua catalana. Pren com a exemple la poètica i l’estil de Garcilaso de la Vega, en especial tot aquell imaginari centrat en bucolisme, però ara aplicant tècniques barroques. S’expressa amb els recursos retòrics com ara la hipèrbole, les metàfores i els jocs de paraules.
Francesc Fontanella (1615/1622- 1680/1685), poeta i dramaturg del bucolisme català. Fou un poeta i dramaturg català nascut a Barcelona i mort a Perpinyà. No és gens estrany que en alguns casos adoptés el pseudònim de Fontano. Va néixer en una família noble i influent en l’àmbit polític català, perquè el seu pare era un juriconsult d’Olot. La relació que el seu pare mantenia amb Pau Claris, una de les figures més importants de la catalanitat política d’aleshores, el va portar a fer la incursió a la literatura després que morís. Va escriure dos romanços dedicats al polític català i una lletra sobre el setge de Barcelona de l’any 1672. El paper que la seva família adoptà en la guerra dels Segadors va suposar un greuge, ja que el 1653 es van haver d’exiliar a Perpinyà, a la Catalunya Nord. un cop allà, ingressà en l’orde dels dominics.
El bucolisme és una temàtica poètica que engloba aquelles composicions on apareixen elements naturals, allunyats de la cultura urbana: rius, parts, muntanyes... i s’hi sol tractar una situació amorosa. Apareixen muses, nimfes i altres éssers fantàstics o màgics.
Informació treta de: Llibre de llengua catalana i literatura de 3r ESO editorial Baula.
