Les conjuncions:
Enllacen oracions o bé elements d’una oració entre ells. Segons la relació que s’estableix entre aquests parlem de conjuncions coordinants o subordinants.
Conjuncions coordinants:
- Copulatives: i, ni...
- Adversatives: però, això no obstant, amb tot, ans, ara, ara bé, en canvi, mes, no obstant això...
- Continuatives: a més, així mateix, altrament...
- Disjuntives: o, o bé, o si no...
- Distributives: ara... ara, ara... adés, adés... adés, mig... mig, ni... ni, no solament... sinó també...
- Il·latives: així (és que), doncs, per tant, per consegüent...
Conjuncions subordinants:
- Causals: perquè, a causa que, atès que, car, com que, com sigui que, ja que...
- Comparatives: tan… com, tant... com, com menys... menys, com menys... més, com més... menys...
- Completives: que, si, com...
- Concessives: amb tot (i) que, encara que, mal que, malgrat que, per bé que...
- Condicionals: si, en cas que, fora que, llevat que, mentre (que), només que...
- Consecutives: que, de (tal) manera que, fins al punt que, massa... perquè...
- Finals: a fi que, perquè, per tal que locatives on, allà on...
- Modals: així com, a mesura que, com, com si, en quant, segons (que), sense que, tal com...
- Temporals: quan, abans que, d’ençà que, des que, després que, fins que (no), mentre (que)...
Sinó / si no:
La conjunció adversativa sinó no s’ha de confondre amb si no (conj. condic. + adv. de negació): L’examen no és de llengua, sinó de física. Si no et concentres, no pots estudiar.
Doncs:
La conjunció doncs és una conjunció continuativa, no té valor causal: Tens ganes de sortir? Doncs vine amb nosaltres.
No és correcte: *Va venir amb nosaltres doncs tenia ganes de sortir.
Perquè / per què / per a que:
- La conjunció perquè és una conjunció causal o final: T’ho dic perquè t’aprecio (subordinada causal). T’ho dic perquè m’entenguis (subordinada final). El verb de la subordinada final va en subjuntiu.
- El perquè és un nom, sinònim de motiu: Ningú no sap el perquè del seu disgust.
- Per què és la unió de la preposició per i l’interrogatiu què. El fem servir en les oracions interrogatives directes i indirectes.
- Per a que és la unió de la preposició per a i la conjunció que. Aquesta construcció és pròpia de les oracions subordinades adverbials.
Tan / tant:
Tan és un adverbi que modifica adjectius (És tan car!) i adverbis (No truquis tan aviat.). Tant pot ser:
- Un adjectiu quantitatiu (Tinc tants diners que no sé què fer-ne.).
- Un pronom (De visites, no n’havia tingut mai tantes.).
- Un adverbi (Tant de bo plogui!).
