Les funcions sintàctiques:
La funció sintàctica és el paper que fa un mot o un sintagma en relació amb els altres elements de l’oració. Fem un repàs de les més importants:
Subjecte (Subj):
Fa l’acció del verb. Al lloc del subjecte hi pot haver un substantiu amb complements o sense, un pronom tònic, una oració subordinada de substantiu o bé un infinitiu. Ella sap la veritat. Fumar és perillós per a la salut.
Tingues en compte la regla de la concordança: el subjecte sempre ha de concordar amb el verb en persona i en nombre.
Predicat (Pred):
És allò que es diu del subjecte, sempre amb un verb com a nucli. Ella sap la veritat.
Complement directe (CD):
És el complement sobre el qual recau l’acció expressada pel verb. El CD pot ser una cosa o una persona. Només excepcionalment va precedit de preposició.
Complement indirecte (CI):
És el destinatari de l’acció del verb. Sempre va precedit de la preposició a o per a.
Complement preposicional o de règim verbal (CPrep/CRV):
És un complement exigit per certs verbs, que sense ell no tindrien significat complet. Va precedit d’una preposició, per això també se l’anomena complement preposicional. Alguns verbs d’aquesta mena són: oblidar-se, recordar-se, avergonyir-se, avenir-se, accedir, confiar, influir, contribuir, preocupar-se...
Atribut (Atr):
És un complement propi de les oracions atributives (amb els verbs ser, estar o semblar com a nuclis del SV). Pot ser un substantiu, un adjectiu, un sintagma nominal o un sintagma preposicional.
Complement predicatiu (CPred):
És un complement verbal i nominal alhora. Es refereix tant al verb com al subjecte (o al complement directe) i ha de concordar amb tots dos. Acostuma a ser un adjectiu. Per comprovar que el CPred concorda amb el subjecte (els nens) i amb el verb (van arribar), pots modificar el subjecte: el CPred també s’haurà de modificar.
Complements circumstancials:
Expressen en quines circumstàncies es fa l’acció del verb, com ara el lloc (on?), el temps (quan?), la manera (com?), la companyia (amb qui?) o l’instrument (amb què?).
Per saber-ne més:
Si el subjecte és un nom col·lectiu, és recomanable que el verb hi concordi en singular.
També has de tenir en compte altres complements:
- Complement del nom (CN): paraula, sintagma o oració que modifica el significat d’un nom. La ciutat on vivíem abans.
- Complement de l’adjectiu (CAdj): complement que modifica un adjectiu. El color blau cel.
- Complement de l’adverbi (CAdv): complement que modifica un adverbi. És lluny de casa.
A les veus passives, hi trobem dues noves estructures:
- El subjecte pacient (SubjP): subjecte que no fa l’acció del verb, sinó que la rep. Ramon Llull és conegut per tothom.
- Complement agent (CAg): sintagma preposicional precedit de la preposició per que és qui realitza l’acció del verb. El local va ser investigat per la policia.
Si les frases anteriors fossin actives, els subjectes pacients serien els complements directes i els complements agents, els subjectes: La Mercè va comprar la rosa. La policia va investigar el local.
El CC de companyia sempre porta la preposició amb, mai no va amb en.
L’aposició és una funció sintàctica que pot ser feta per un nom o un sintagma nominal. Consisteix a complementar un nom, usualment entre comes. Abunda en els textos explicatius. La Dolors, filla d’en Manel, és mestra.
