El barroc i la poesia popular:
El barroc és el nou corrent cultural i artístic després del Renaixement. És l’altra cara de la moneda, ja que representa uns valors oposats i les seves manifestacions artístiques reflecteixen contrast i artifici.
- L’admiració pels clàssics i l’optimisme se substitueix per l’artifici i la desmesura.
- Durant l’època barroca predomina una visió pessimista de la vida. La fugacitat del temps, la fortuna i l’atzar són alguns dels temes que prenen els artistes per transformar-los en art.
- En l’època renaixentista la bellesa i l’harmonia eren importants; en canvi, ara són ocupats per la brutícia i la lletgesa.
- Els recursos més utilitzats en les arts són figures de contrast com ara l’antítesi, la paradoxa i la hipèrbole.
- El llatí va perdent protagonisme i deixa de ser la llengua vehicular en l’ensenyament. L’idioma del país passa a ocupar el seu lloc.
La literatura catalana barroca pren com a model els autors i les obres castellanes amb particularitats dins del corrent artístic d’influència europea. El barroc es caracteritza que en cada país es manifesta amb uns trets concrets. La contraposició de la fugacitat del plaer, el sentiment que transmet acostar-se a la mort, les creences estoiques i escèptiques són algunes de les temàtiques tractades en la literatura.S’usa el sonet, l’octava i els romanços, i es perden les cobles ausiasmarquianes.
Els dos màxims exponents de la literatura catalana d’aquest corrent són Francesc Vicent Garcia i Francesc Fontanella, que ara coneixerem amb més deteniment. Hem de tenir en compte que en la literatura del barroc es fa més popular, pel simple fet que es té constància que hi havia més lectors i es llegia més, també en català. Aquí, se celebren certàmens literaris i festes tradicionals en què es connecten literatura i poble, i promouen l’activitat literària, en el Renaixement era molt escassa. Un dels fets que denota aquesta supervivència en l’àmbit popular és la circulació dels textos per mitjà de manuscrits i no llibres impresos. Després s’han rescatat i publicat.
Poesia popular:
Els gèneres populars es mantenien molt vius i molt lligats a les capes més humils de la societat, fet que els diferencia de la literatura culta. Les composicions més habituals són els romanços i els goigs, que es caracteritzaven per adscriure’s a una forma que facilitava memoritzar-los i n’assegurava la pervivència i transmissió. Quan parlem d’aquestes obres no ho fem en els mateixos termes que en les obres escrites per un autor conegut. Són d’edicions manuscrites recuperades per algun copista.
Informació treta de: Llibre de llengua catalana i literatura de 3r ESO editorial Baula.
