Els neologismes, els estrangerismes i els calcs

Els neologismes, els estrangerismes i els calcs:

Els mots xip, bistec i escúter són manllevats d’una altra llengua, en aquest cas de l’anglès. Es tracta d’un «préstec» que una llengua fa a una altra, perquè la segona no disposa d’un mot que signifiqui el mateix.

D’aquestes paraules que hem mostrat n’hi ha que intenten conservar el mateix so que el de la seva llengua original i d’altres que han estat adaptades com bistec.

Podem parlar de tres formes de producció d’aquest fenomen de préstec lingüístic: els neologismes, els estrangerismes i els calcs.

Els neologismes:

Són paraules de nova incorporació que han estat preses d’altres llengües i que s’han adaptat tant pel que fa a la seva grafia com a la seva pronúncia, com ara: córner, croissant...

Els estrangerismes:

Es poden confondre fàcilment amb els neologismes, però hi ha un fet fonamental que els diferencia: en els neologismes, la llengua que rep el mot no en té cap altre que vulgui dir el mateix i, per tant, l’ha de manllevar. En canvi, en els estrangerismes la llengua receptora del mot ja en té un que significa el mateix.

És el cas de les dues paraules següents: clown i pallasso. Clown és l’estrangerisme, però el català ja disposa del mot pallasso.

Els calcs lingüístics:

Els calcs lingüístics són una forma de manlleu que imita la construcció d’una unitat sintàctica d’una llengua estrangera.*La pilota ha donat a la barrera.

És clarament una imitació de la construcció castellana “el balón ha dado en la barrera”. En català correcte hauríem de dir: la pilota ha picat la barrera. Els calcs són una incorrecció que hem d’evitar.

Fer:

Una característica del català és que ho fa gairebé tot. Usem el verb fer fins i tot de vegades de manera exagerada, però gairebé mai incorrecta.

• Quin partit fan avui per la tele?
• Aquella dona ha fet un infart.
• Surt d’aquí, que fas nosa.

Això no passa tant en la llengua castellana i, com que català i castellà són dues llengües amb molt contacte, podem calcar i imitar maneres de dir sense voler.

Moltes vegades fem servir el verb donar com a calc de la llengua castellana: *Em dóna igual. Hem de dir: M’és igual.

Per saber-ne més:

Segons la llengua de la qual provenen, els neologismes poden ser

• Castellanismes (del castellà)
• Anglicismes (de l’anglès)
• Gal·licismes (del francès)

L’organisme que s’encarrega de la normalització dels neologismes catalans és el TermCat, creat per la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans amb la missió de normalitzar els neologismes i assessorar amb la terminologia.

Informació treta de: Llibre de llengua catalana i literatura de 3r ESO editorial Baula.

Les grafies b/v, p/b, t/d, c/g

Les grafies b/v; p/b, t/d, c/g:

Les grafies b i v:

Tret de les zones on es parla valencià, balear i alguerès, en català no es diferencia la pronúncia entre la b i la v. Per tant, per saber quina grafia hem d’escriure, és molt important conèixer les normes ortogràfiques que estableixen l’ús d’aquestes dues lletres.

Escrivim amb b:

• Davant de l i r: blanc, noble, biblioteca...
• Darrere de m: rombe, bomba, bombó... Excepcions: tramvia, circumval·lació i triumvir.
• Si dins la mateixa família trobem mots amb p. Per exemple, el verb saber s’escriu amb b perquè dins la mateixa família tenim sap.

Escrivim amb v:

• Darrere de n: canviar, envelat, inventar...
• En les terminacions de l’imperfet d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació: cantava, cantaves, cantava, cantàvem...
• Si dins la mateixa família trobem mots amb u. Per exemple, la paraula novetat s’escriu amb v perquè deriva de nou.

Pseudoderivats:

Si consultem els derivats d’una paraula per saber si ha de portar b o v, és important anar amb compte amb els pseudoderivats. Els pseudoderivats són mots que no han seguit l’evolució de la resta de derivats de la mateixa família, sinó que deriven directament d’una paraula llatina. Això fa que s’escriguin diferent de la resta de derivats de la família.

Els pseudoderivats més coneguts són:

Mot primitiu Mot derivat mot Pseudoderivat

avortar avortament aborció, abortiu

calb calba, calbesa calvície

cervell cervellet cerebral, cerebel

corba encorbar curvatura, curvilini

deure deute dèbit

llavi llaviejar labial

lliure lliurement llibertat, liberal

moure moviment mòbil, automòbil, mobilitat

núvol ennuvolat nebulós, nebulositat

escriure escrivent escriba

Paraules homòfones amb b i v:

Dues paraules són homòfones quan es pronuncien igual, s’escriuen de manera diferent i tenen un significat diferent. Observa les parelles següents:

S’escriu amb b Significat S’escriu amb v Significat

abís abisme, profunditat. avís acció

d’avisar.

baca plataforma lligada vaca femella

al sostre d’un cotxe. del bou.

bacil·lar derivat de bacil. vacil·lar dubtar

baga nus o llaçada en vaga aturada  

forma d’anella. laboral.

ball acció de ballar. vall espai de terra

entre dues

cadenes de

muntanyes.

balisa senyal que es posa valisa cartera o sac

per indicar una direcció. de cuir on els

carters porten

les cartes.

ban ordre de l’autoritat. van del verb anar.

bast d’una gran extensió. vast groller

bena tira de roba per vena vas sanguini.

embolicar una ferida.

bel crit del be. vel tros de roba fi

que es fa

servir per

tapar-se la

cara.

bell bonic vell de molta edat.

beure engolir un líquid. veure percebre amb

els ulls.

bisó mamífer gros, visó mamífer

semblant a un bou, que carnívor

té un gep a l’esquena. semblant a la

mostela, de

pell molt

apreciada.

boga peix teleosti; planta voga acció de vogar

que viu prop de l’aigua   o d’estar de

moda.

bola cos esfèric. vola acció de volar.

botar fer un salt. votar donar el vot

per algú.

buit espai no ocupat. vuit nombre que

ve després del

set.

probable que hi ha moltes provable que pot ser

raons per creure provat.

que passarà.

Mots que confonen:

Hi ha un seguit de paraules que per influència d’altres llengües romàniques escrivim malament. Aquí tens alguns exemples de com s’han d’escriure en català.

• Escrivim amb b: abans, basc, bufeta, herba, acabar, bassa, bullir, mòbil, Àlaba, bava, calb, oblidar, arribar, berruga, comboi, rebentar, automòbil, biga, corba i rebolcar.
• Escrivim amb v: advocat, avortar, escrivà, prova, almívar, canvi, espavilat, rave, avall, cascavell, esvelt, rovell, avançar, cavall, fava, savi, avet, civada i gavardina.

Les grafies p/b, t/d, c/g a final de paraula:

Aquestes grafies no presenten cap dubte quan s’escriuen a principi de paraula: pot/bot teu/deu col/gol

Ara bé, quan es troben al final de paraula, la pronúncia és la mateixa:

• p i b sonen igual que p: rap, tap, cub...
• t i d sonen igual que t: set, prat, fred...
• c i g sonen igual que c: cec, plec, mag...

Per resoldre aquests casos en què sonen igual, hi ha tota una sèrie de normes ortogràfiques:

• Si la paraula acaba en vocal tònica, escrivim p, t, c: cap, foc, pit, sap...

Aquesta norma té diverses excepcions:

• Adob, club, tub, sud...

• Els noms acabats en -etud i -itud: quietud, solitud...
• Els mots acabats en -leg i -gog: filòleg, pedagog...
• Si la paraula acaba en vocal àtona o consonant, escrivim la mateixa lletra que porten els derivats: serp (serpentejar); esvelt (esveltesa); clàssic (clàssica)...

Aquesta norma té diverses excepcions:

• La primera persona del present d’indicatiu d’alguns verbs que acaben en -nc: tinc, vinc, entenc...
• Els mots: ànec, fàstic, càrrec, préssec..., ja que aquestes paraules fan els derivats en -g: esparreguera, presseguer, mànega, fastigós...

Informació treta de: Llibre de llengua catalana i literatura de 3r ESO editorial Baula.