Els Col·loquis i Cristòfol Despuig:
Una de les característiques de l’obra de Cristòfol Despuig que el diferencia de la resta dels autors que hem anat estudiant fins ara és la tria del català com a única llengua de les seves obres. Usar el català és una acció premeditada i ho explica en el pròleg de la seva obra més famosa, no vol menysprear al català.
Despuig encara fa un pas més en aquesta defensa de Catalunya, criticant l’actitud centralista de la corona de Castella: «casi tots los historiògrafos castellans estan en lo mateix, de voler nomenar Castella per tota Espanya».
Biografia:
Cristòfol Despuig (1510-1561/1580), el prosista més rellevant del segle XVI: fou un cavaller i humanista tortosí que es va dedicar a la prosa historiogràfica. També va ser l’arxiver a Tortosa. L’educació que va rebre en un ambient cortesà consistia a conèixer aquelles pràctiques fonamentals que tot cavaller ha de saber: muntar a cavall, controlar les armes, llegir i fer exercicis de virtut. Quan tenia 20 anys es va casar amb Marianna Curtó, filla d’Esteve Curtó, d’una família oligàrquica de Tortosa. D’aquest matrimoni en nasqueren tres filles que es van casar amb personalitats influents de la ciutat. El cercle social de Despuig, doncs, era carregat de personalitats importants, on també podem trobar els autors Jaume Vidal i Pere Cerdà. Despuig era una persona amb un profund interès per la realitat cultural, política i religiosa. Al mateix temps, va dedicar gran part de la seva vida a llegir i a entendre els clàssics. Cal destacar que Tortosa era una ciutat de pas de la ruta comercial Barcelona-València.
El paper de la censura:
Malgrat que Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa van ser redactats l’any 1557, no es van publicar fins al segle XIX. L’autor no ho va fer per temor de la censura de la Inquisició.
El diàleg, un gènere renaixentista:
El diàleg és uns dels gèneres purament renaixentistes. Consisteix en un text en prosa en què uns interlocutors intercanvien idees i ideologies en un context de ficció creat per l’escriptor. Entre altres trets distingim la versemblança i la imitació de les conductes habituals quan dues o més persones estan dialogant espontàniament. En els territoris de parla catalana es van escriure uns trenta diàlegs per part de grans de la literatura com ara Joan Lluís Vives o Antoni Agustí.
Els col·loquis:
Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) els componen sis diàlegs entre tres interlocutors que passegen per la ciutat de Tortosa. Mentre caminen aborden temàtiques diverses que els preocupen de la realitat catalana del segle XVI: la llengua, la política i el context eclesiàstic i social.
Els tres personatges es diuen Pedro, Lívio o Lúcio i Fàbio.
- Pedro: cavaller valencià, culte i diplomàtic que viatja cap a Barcelona.
- Lívio o Lúcio: cavaller nascut a Tortosa, cultivat, d’esperit cosmopolita, amb domini de la ironia.
- Fàbio: ciutadà responsable del regiment de Tortosa, amb coneixements pràctics i d’ideologia i hàbits conservadors. Aquests es reflecteixen en els seus costums, com ara anar a missa.
A través d’aquests diàlegs obtenim una visió crítica del panorama català de l’època basat en opinions i no en realitats absolutes. Cal tenir present que el diàleg és un gènere que permet veure una mateixa realitat des de diferents perspectives.
Temàtica:
Si ens fixem en la temàtica i en l’estructura per col·loquis, l’obra de Despuig quedaria d’aquesta manera:
- Col·loqui primer: tracta el tema de la llengua i ressalta la unitat de la llengua catalana en els països catalans i terres antigament conquerides pels catalans.
- Col·loqui segon: refuta l’acusació de gasiveria que reben els catalans.
- Col·loqui tercer: el paper privilegiat de Tortosa i de les seves dones per la participació decisiva en una batalla. Contraposició entre el poder militar i el poder ciutadà.
- Col·loqui quart: critica els privilegis de les dones. Explicació de la història de la ciutat de Tortosa.
- Col·loqui cinquè: es concentra en la guerra del principat contra Joan II.
- Col·loqui sisè: relat dels orígens llegendaris de Catalunya. Una introducció a la varietat de fruits i de peixos que hi ha a Tortosa.
Informació treta de: Llibre de llengua catalana i literatura de 3r ESO editorial Baula.
