La essa sorda i la essa sonora:
La essa sorda i la essa sonora representen dos sons diferents; per tant, és molt important saber-los distingir, perquè hi ha paraules que només es diferencien per aquest so.
Com que és molt important saber pronunciar bé aquests dos sons per després escriure’ls bé, pots fer una comprovació posant els dits índex i el polze sobre la nou del coll. Quan pronunciem una essa sonora, per exemple les dels mots desembre i esmorzar, es produeix una petita vibració a les cordes vocals. En canvi, quan pronunciem una essa sorda, com les de les paraules plaça i bassa, les cordes vocals no vibren.
Ara que ja sabem diferenciar els dos sons, estudiarem com els hem d’escriure. Hi ha diverses grafies per escriure’ls.
Essa sonora:
Per representar el so de la essa sonora s’utilitzen les grafies s i z.
- S’escriu z al principi de paraula: zebra, zona...
- S’escriu z després de consonant: pinzell, senzill...
- S’escriu s entre vocals: casa, pesar... Excepte en alguns mots cultes: trapezi, amazona, nazisme, ozó...
- S’escriu s en els derivats dels compostos de -fons-, -dins- i -trans-: enfonsar, endinsar...
Casos especials de la essa sonora:
- Hi ha tota una sèrie de paraules que generen dubtes, però que hem de pronunciar amb essa sonora: països, Susanna, nasal, lesió, presumpte, fase, decisió, centèsim...
- Hi ha un seguit de mots que en castellà acaben en s però que en català, en singular, no: crisi, tesi, anàlisi, èmfasi, dosi...
Essa sorda:
Per representar el so de la essa sorda s’utilitzen les grafies s, ss, c, ç i sc.
- S’escriu s al principi i al final de paraula, entre consonant i vocal i al final de mot: sabata, sopar, dansa...
- S’escriu ss entre vocals: pallasso, passió...
- S’escriu c al principi de paraula davant de les vocals e i i i entre vocals, també davant de e i i: cendrer, cirera, places...
- S’escriu ç entre vocals davant de a, o i u, i al final de mot: abraçar, llençol, forçut...
- S’escriu sc entre vocals: escena, ascensor...
Casos especials de la essa sorda:
- Quan davant d’una paraula començada amb essa, s’afegeix un prefix, tot i que la essa es pronunciï sorda, no escrivim mai ss: contrasenya, asimetria...
Hi ha algunes paraules que generen dubtes, però que hem de pronunciar amb essa sorda:
- Les paraules acabades en -essa; -gressió/-gressor; -missió/-missor; -pressió/-pressor.
- Altres mots: discussió, excessiu, premissa, frontissa, dissoldre...
Informació treta de: Llibre de llengua catalana i literatura de 3r ESO editorial Baula.
