La prosa del segle XVI:
«El diàleg ofereix un canal idoni per argumentar i persuadir que la voluntat humanista d’incidir en els afers públics potencia la literatura ideològica i que la batalla per la reforma dels plans d’estudis universitaris i la preocupació per la renovació pedagògica dels humanistes afavoreixen l’ús de les eines didàctiques que eduquen de manera agradable i efectiva.» Josep SOLERVICENS
Quan parlem de la prosa del segle XVI hem de tenir en compte l’àmbit profà i el religiós. El context literari català és poc significatiu si ens fixem en la quantitat de textos, però remarcable pel que fa a la varietat i la qualitat.
- Gèneres d’origen clàssic de caràcter humorístic i amb l’objectiu d’entretenir, com ara la novella (textos nous), la facècia, la narrativa epistolar (apòstols) i el diàleg.
- Gèneres tradicionals com ara la novel·la al·legòrica, l’hagiografia (sants) i la narrativa històrica.
En l’àmbit religiós parlem d’un corrent encetat als Països Baixos anomenat la «Devotio moderna», que defensa el caràcter senzill i íntim de la vida religiosa pròpia dels primers cristians. Té molt a veure amb les idees reformistes formulades per l’humanista Erasme de Rotterdam. Aquí es recupera l’esperit místic que Ramon Llull traslladava a les seves obres.
La peça catalana més important d’aquest corrent espiritual és L’espill de la vida religiosa, publicat l’any 1515. Habitualment, també se l’anomena el Desijós, en al·lusió al nom del protagonista. De l’autoria de l’obra els investigadors no s’acaben de posar d’acord, tot i que les pistes fan pensar que l’autor és Miquel Colmada. En ser un manuscrit és difícil determinar-ho.
És una novel·la al·legòrica en la qual un ermità viu un pelegrinatge pels diferents estadis de la tradició asceticomística: la via purgativa, la via il·luminativa i la via unitiva. S’hi veu reflectida la influència del Blanquerna, de Llull, quan el protagonista de la novel·la, en arribar a la unió mística, escriu una obra titulada Psaltiri d’amor. L’espill va ser traduït al castellà i altres llengües, a causa del gran èxit que va aconseguir arreu d’Europa.
A l’altre extrem, trobem la prosa profana, que té unes característiques formals i de contingut més modernes, és a dir, adaptades a les fórmules renaixentistes. En aquest grup hi podem encabir totes les manifestacions classicistes i també la narrativa històrica. Alguns dels representants de la prosa historiogràfica són Jeroni Pujades i Rafael Martí de Viciana.
D’altra banda, trobem les Estil·lades i amoroses lletres trameses per Bartomeu Sirlot a la sua senyora i per ella a ell, que conté quatre cartes d’amor on es narra la relació amorosa i eròtica dels dos protagonistes, el Bartomeu i la Bartomeua.
A continuació treballarem l’obra de Cristòfol Despuig: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, ja que és considerada una de les obres que exemplifica millor el Renaixement en català.Informació treta de: Llibre de llengua catalana i literatura de 3r ESO editorial Baula.
