Característiques: El Renaixement

Renaixement:

"Fins a quin punt servirà a l’home la seua força física si les coses més grans i dignes no les pot realitzar amb la força dels membres sinó amb l’enginy?"

Joan Lluís Vives

Les noves idees que arribaren de la resta d’europa, sobretot d’Itàlia, van irrompre amb força al país. Tot i que els autors catalans se’n van veure beneficiats la literatura catalana passava per un mal moment. En aquesta unitat i en la propera, estudiarem alguns dels representants catalans del renaixement.

Per entendre la literatura dels autors catalans hem de tenir en compte aquest punts:

- Es desenvolupa entre els segles xv i xvi, malgrat que a itàlia va començar abans, i fins al principi del segle xvii podem trobar obres amb trets renaixentistes. Els Medici eren els principals mecenes a Itàlia

- L’interès per l’ésser humà i per la natura. La fascinació per l’antiguitat clàssica en tots els àmbits. estudien la filosofia i l’art, les estructures socials i polítiques i les llengües grega i llatina. Boticelli fa el Naixement de Venus i la Primavera

- La reivindicació de l’ésser humà com un únic individu.

- La confiança en la capacitat de l’home per conèixer i transformar l’entorn. La ciència permet el progrés de la humanitat. Molts Invents.

Informació treta de: Llibre de llengua catalana i literatura de 3r ESO editorial Baula.

Corrents Artístics segle XV - XVIII

Corrents:

Quan parlem de la cultura, l’art i la literatura conreada durant el període de temps que estudiem hem de dividir-la en tres grans blocs:

- Renaixement (s. XV - XVI):   Itàlia, bressol del Renaixement, domini del positivisme i l’Antiguitat clàssica com a referent conceptual i estètic.

- Barroc (s. XVII): vinculació amb la monarquia absolutista, domini del sentiment de decepció i pessimisme i ornamentació i jocs de paraules per concentrar sentiments i emocions.

- Il·lustració (s. XVIII): resposta ideològica al Barroc, la raó, la llum que il·lumina el progrés de la humanitat i harmonia grecollatina i ús educatiu de l’art.

Informació treta de: Llibre de llengua catalana i literatura de 3r ESO editorial Baula.

Context històric i cultural: segles XV - XVIII

Esdeveniments importants:

- El descobriment d’Amèrica: noves oportunitats i un nou ordre a Europa.

- L’estructura social imperant durant tota l’edat mitjana, el feudalisme, es qüestiona i acaba amb la Revolució francesa del segle XVIII.

- Neix i es consolida una classe social: la burgesia. Tenen riqueses i s’interessen per la cultura.

- L’ésser humà es converteix en la mesura de totes les coses i la dimensió més intel·lectual de l’antropocentrisme és l’humanisme.

- L’esperit crític del l’humanisme va donar lloc a una reformulació de l’Església cristiana (Martí Luter o Erasme de Rotterdam) i la resposta del Vaticà: la Contrareforma.

- Al segle XV, la invenció de la impremta va ajudar en la difusió de les noves idees a la societat.

- La cultura, l’art i la literatura es divideixen en tres grans blocs: el Renaixement (s. XV - XVI), el Barroc (s. XVII) i la Il·lustració (s. XVIII).

- Revalorització de l’artista a un nou estatus social. Molt lligat al prestigi de l’art, burgesos i aristòcrates es converteixen en mecenes amb l’objectiu d’augmentar el seu prestigi.

- Pel que fa a la música, amb l’Orfeo de Monteverdi, neix l’òpera. L’excel·lència de les obres de compositors com Bach, Mozart, ... donaran lloc al que avui coneixem amb el nom de música clàssica. També destaquen Miquel Àngel, Leonardo da Vinci, ...

Informació treta de: Llibre de llengua catalana i literatura de 3r ESO editorial Baula.

Normes d'accentuació

Normes:

- Agudes: S'accentuen les paraules acabades en vocal (a, e, i, o, u), vocal + s (as, es, is, os, us) i -en/-in: pastís, racó, camí, avís, arròs, ...

- Planes: S'accentuen les paraules que no acaben en cap de les terminacions anteriors: difícil, èxit, últim, únic, bolígraf, ...

- Esdrúixoles: S'accentuen sempre: farmàcia, bústia, ràdio, fàbrica, química, ...

Informació treta de: Llibre de llengua catalana i literatura de 3r ESO editorial Baula.