El verb:
Verbs regulars i verbs irregulars:
Els verbs regulars es conjuguen combinant l’arrel o lexema amb els morfemes de temps, persona, nombre i mode corresponents. Per trobar l’arrel partim de l’infinitiu i en traiem la terminació: cantar → cant-.
Un verb regular es conjuga combinant l’arrel amb els morfemes adequats. Amb aquestes combinacions s’aconsegueixen totes les formes, temps i persones.
Els verbs irregulars són aquells que presenten canvis en l’arrel o en les terminacions. La irregularitat no es presenta en totes les formes ni en totes les persones. També cal dir que les variacions ortogràfiques no es consideren irregularitats.
La primera conjugació:
Hi ha un gran nombre de verbs catalans que són de la primera conjugació. Tots són regulars menys dar, anar i estar. En aquests verbs de vegades la irregularitat és a l’arrel i d’altres, a la terminació:
- Cantar: cant-o cant-es cant-a cant-em cant-eu cant-en
- Anar: vaig vas va anem aneu van
- Estar: estic estàs està estem esteu estan
El verb dar és un verb defectiu. Significa que a la conjugació del present, tant d’indicatiu com de subjuntiu, falten algunes de les formes verbals. Un altre exemple és el verb caldre: només se n’usen la tercera persona del singular i del plural.
Alteracions ortogràfiques de la primera conjugació:
Algunes variacions en les formes del verb no es consideren irregularitats pròpiament; són els canvis ortogràfics que cal fer-hi per adequar-se a les normes gramaticals.
Les variacions de la primera conjugació són:
Infinitius acabats en -car, -çar, -gar, -jar, -uar + desinència en e o i canvien de grafia:
- c → qu: tacar, taco, taques, taquin.
- ç → c: caçar, caço, cacem, cacin.
- g → gu: fregar, frego, freguem, freguin.
- j → g: penjar, penjo, pengem, pengis.
- u → ü: adequar, adeqüo, adeqüa.
Infinitius acabats en -en -ear, -oar, -iar i -uar + desinències -i, -is, -in s’escriuen amb dièresi:
- Present de subjuntiu: creï, creïs, creem.
- Imperatiu: crea, creï, creem.
El present d’indicatiu i de subjuntiu dels verbs acabats en -iar tenen la síl·laba tònica en penúltima posició: estudio, estudiï, copio, copiï.
La segona conjugació:
La majoria dels verbs de la segona conjugació són irregulars. Usem perdre i témer com a exemples regulars:
- Perdre: perd-o perd-s perd perd-em perd-eu perd-en / perd-i perd-is perd-i perd-em perd-eu perd-in / - perd perd-i perd-em perd-eu perd-in.
- Temer: tem-o tem-s tem tem-em tem-eu tem-en / tem-i tem-is tem-i tem-em tem-eu tem-in / - tem tem-i tem-em tem-eu tem-in.
Les irregularitats de la segona conjugació es poden agrupar d’aquesta manera:
- Infinitius acabats en -ldre i -ndre: moldre, absoldre, dissoldre, resoldre…
- Infinitius acabats en vocal + -ure: beure, deure…
- Infinitius acabats en vocal + -ixer: conèixer, aparèixer, merèixer…
- Infinitius acabats en consonant + -re o -er: rebre, concebre, percebre, admetre…
Les formes verbals que poden presentar la irregularitat són:
- 1a persona present d’indicatiu: valc, molc, prenc...
- Passat simple: escriguí, escrigueres, escrigué.
- Present de subjuntiu: ofengui, ofenguem, ofengueu, ofenguin.
- Imperfet de subjuntiu: conegués, coneguessis, conegués, coneguéssim.
- Imperatiu: rep, rebi, rebem.
Aquests verbs són velaritzats, ja que presenten consonants velars en les seves formes. Els canvis que pateixen són els anteriors.
Els verbs dir i dur són de la segona conjugació. La terminació del gerundi és com la d’un verb de la segona conjugació:
- 1a conjugació (cantar): cantant
- 2a conjugació (perdre): perdent
- 3a conjugació (dormir): dormint
Per tant dir → dient / dur → duent.
Alteracions ortogràfiques de la segona conjugació:
Alguns verbs modifiquen la vocal del radical, segons si és tònica o àtona:
jeu/jaurà (jeure) neix/naixerà (néixer) treu/traurà (treure)
Els verbs poder i voler canvien la vocal de l’arrel per u en les formes de 1a persona del present d’indicatiu i tot el present de subjuntiu i de l’imperatiu: puc, pugui, vulgui…
Cal dir que no hi ha cap verb que tingui l’infinitiu ni el gerundi acabats en -guer o -guent.
Hi ha alguns participis que generen dubtes: cabut, empès, estret, fos, imprès, inclòs…
La tercera conjugació:
La majoria dels verbs de la tercera conjugació afegeixen un increment -eix abans de la terminació al present d’indicatiu i de subjuntiu i també a l’imperatiu. Són els verbs incoatius.
Prenem sentir com a model de verb pur i patir com a model de verb incoatiu:
- Sentir (verb pur): sento sents sent sentim sentiu senten / senti sentis senti sentim sentiu sentin / – sent senti sentim sentiu sentin.
- Patir (verb incoatiu): pateixo pateixes pateix patim patiu pateixen / pateixi pateixis pateixi patim patiu pateixin / – pateix pateixi patim patiu pateixin.
Són verbs purs: ajupir, bullir, collir, cosir, cruixir, dormir, eixir, escopir, esmunyir, fugir…
Els verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir canvien la vocal de l’arrel de o a u quan es troba en posició tònica. Com en els casos anteriors, aquest fenomen es produeix en el present d’indicatiu i de subjuntiu i en l’imperatiu:
- Tossir: tusso tusses tus tossim tossiu tussen / tussi tussis tussi tossim tossiu tussin / – tus tussi tossim tossiu tussin.
Alteracions ortogràfiques de la tercera conjugació:
Si l’arrel acaba en vocal, pot ser que hàgim d’emprar la dièresi. Passa amb els verbs acabats en -air, -eir, -oir, -uir. Si la paraula s’accentua, no hi posem dièresi.
- Pair: paeixo paeixes paeix païm païu paeixen / paeixi paeixis paeixi païm païu paeixin / - paeix paeixi païm païu paeixin.
Els verbs brunzir, mentir, acudir i percudir presenten les dues formes: mento/menteixo, brunz/brunzeix...
El verb lluir és incoatiu o pur segons el significat.
- Quan significa «fer llum» és pur: les estrelles lluen al cel.
- Quan significa «fer bonic» és incoatiu: aquest moble no llueix en aquest racó.
Les perífrasis verbals:
Les perífrasis són combinacions d’un verb en forma no personal (infinitiu, gerundi o participi) amb un verb auxiliar. Aquesta combinació dóna lloc a un nou significat. Classifiquem les perífrasis verbals segons el verb en forma no personal i el significat que tenen:
Perífrasis d’infinitiu:
- D’obligació: haver de + infinitiu: has de menjar verdura. / Caldre + infinitiu: cal anar amb precaució.
- D’imminència: anar a + infinitiu: anava a dinar quan has trucat. / Estar a punt de + infinitiu: estava a punt de plorar.
- De probabilitat: deure + infinitiu: deu ser el carter.
- De començament: començar a + infinitiu: dilluns començo a treballar. / Arrencar a + infinitiu: el gos arrenca a córrer quan em veu. / Posar-se a + infinitiu: es va posar a riure.
- D’intencionalitat: voler + infinitiu: vull fer una pregunta. / Provar de + infinitiu: provaré de fer un salt.
- De finalització: acabar de + infinitiu: acabo de tancar la finestra.
- De possibilitat: poder + infinitiu: no pots conduir sense carnet.
- Ponderativa: arribar a + infinitiu: ha arribat a nevar a l’abril.
- De repetició: tornar a + infinitiu: ja torna a ploure.
Perífrasis de gerundi:
- De duració: estar + gerundi: estic estudiant per graduar-me. / Anar + gerundi: vaig tallant les mongetes. / Passar + gerundi: es passa les hores badant.
- De continuïtat: continuar + gerundi: continua portant els cabells llargs.
- De conseqüència: acabar + gerundi: va acabar canviant de feina.
Perífrasis de participi:
- De conseqüència: quedar + participi: el problema ha quedat resolt.
- De resolució: tenir + participi: ja tinc feta la redacció.
Cal dir que no porten mai dièresi aquestes formes dels verbs de la tercera conjugació que acaben en vocal + ir.
- Infinitiu: proveir
- Gerundi: proveint
- Futur: proveiré
- Condicional: proveiria
Expressions incorrectes:
Tingues en compte que algunes perífrasis són calcs del castellà i no existeixen en català:
- Ser precís + infinitiu per expressar obligació: *És precís que tothom ompli el formulari. L’expressió correcta pot ser: Cal que tothom ompli el formulari. / Tothom ha d’omplir el formulari.
- Haver-hi que / tenir que + infinitiu per expressar obligació: *Hi ha que / *Tens que acabar la feina abans del migdia. L’expressió correcta és: Has d’acabar la feina abans del migdia.
- Anar a + infinitiu per expressar futur: *Avui anem a parlar dels ecosistemes. La forma correcta és: Avui parlarem dels ecosistemes.
- Venir + gerundi per expressar duració: *Venim dient el mateix des de l’any passat. La forma correcta és: Hem anat dient el mateix des de l’any passat.
- Portar + gerundi per expressar duració: *Porto deu anys fent el mateix camí. La forma correcta és: Fa deu anys que faig el mateix camí.
- Tampoc no és correcte l’ús del futur o el condicional per expressar probabilitat: *Truquen? serà el carter. / *Serien les vuit quan vaig sortir. La forma correcta és la perífrasi deure + infinitiu: Truquen? deu ser el carter. / Devien ser les vuit quan vaig sortir.
Ús dels verbs ser, fer i donar:
- En català fem servir el verb ser per expressions temporals: som a dilluns / l’hivern / al 2015. També es prefereix ser amb els adjectius obert, tancat, viu i quan fem referència al menjar: bo, dolent, salat… Exemples: La sopa és salada. / La porta és oberta.
- Fem servir el verb fer en expressions com: fer classes, fer la impressió, fer un petó, fer una abraçada, fer un tomb… És un verb molt utilitzat en català.
- Fem servir el verb donar en expressions com: donar un cop, donar una bufetada, donar un mastegot, donar una puntada de peu…
Informació treta de: Llibre de llengua catalana i literatura de 3r ESO editorial Baula.
