El nom:
El nom o substantiu designa persones, animals, coses o idees.
Classes de noms:
– Noms propis: no tenen significat, sinó que designen un element concret de la realitat: Marta, Segre.
– Noms comuns: denoten classes d’objectes: gos, por, temps. Els noms comuns es poden subdividir en:
Comptables i no comptables
– Els noms comptables designen elements aïllats i independents i que es poden comptar: persona, gota.
– Els noms no comptables designen substàncies, matèries o magnituds que es poden mesurar o quantificar: gent, aigua.
Concrets i abstractes
– Els noms concrets designen elements que es poden percebre amb els sentits: moble, música, fred, foscor.
– Els noms abstractes designen elements que no es perceben amb els sentits: son, fe, gana, alegria.
Individuals i col·lectius
– Els noms individuals designen un sol element: casa, arbre.
– Els noms col·lectius designen un conjunt d’elements: orquestra, bosc.
El gènere:
Masculí → femení:
La majoria de noms formen el femení a partir del masculí:
- Masculí + -a :noi/noia, nen/nena, infermer/infermera.
- Masculí + -na: degà/degana, padrí/padrina, lleó/lleona.
- Substitució de -e, -o, -u àtones per -a: sogre/sogra, conco/conca.
- Masculí + -essa, -ina, -iu: metge/metgessa, tsar/tsarina.
- Substitució de -leg, per -loga: arqueòleg/arqueòloga filòleg/filòloga.
Femení → masculí:
Alguns noms formen el masculí a partir de la forma femenina, afegint-hi -ot: abella/abellot, bruixa/bruixot.
Canvis ortogràfics:
- Canvi d’una consonant: esclau, esclava.
- Variacions en l’accent o en la dièresi: espòs, esposa, veí, veïna.
- Duplicació de s: suís, suïssa, gos, gossa.
- Duplicació de l: pupil, pupil·la, gal, gal·la.
Noms invariables:
Hi ha noms que tenen la mateixa forma per als dos gèneres:
– Acabats en -aire, -ista, -cida: el/la cantaire, el/la trapezista.
– Noms d’animals. Els diferenciem especificant si són mascle o femella: el dofí mascle/femella.
Canvi de lexema:
Alguns noms són completament diferents per al masculí i per al femení: pare/mare, marit/muller, home/dona, oncle/tia, gendre/nora, amo/mestressa, ase/somera.
Observa el gènere dels següents noms:
Són masculins: els afores, un anell, els antípodes, un avantatge, el bacteri, el compte, el corrent, el costum, el deute, el dubte, un escafandre, els espinacs, un estratagema, el front, el full (de paper), un interviu, el llegum, el lleixiu, el marge, un orde religiós, el pebre, el pendent, el senyal, els tèrmits, el titella.
Són femenins: una àgape, una allau, una amargor, una anàlisi, una àncora, una aroma, una au, la cercavila, la claror, la dent, una esplendor, la marató, la nespra, una olor, la picor, les postres, la remor, la resplendor, la resta, la sida, la síncope, la síndrome, la suor.
Hi ha noms que canvien de significat segons el gènere:
el canal (via d’aigua) / la canal (canonada, conducte)
el clau (per clavar) / la clau (per obrir)
el còlera (epidèmia) / la còlera (ràbia)
un editorial (un article) / una editorial (empresa)
el fi (finalitat) / la fi (final)
el llum (aparell) / la llum (claror)
un ordre (disposició d’elements) / una ordre (comandament)
el planeta (astre) / la planeta (destí)
el pols (batec) / la pols (partícules)
el pudor (modèstia) / la pudor (mala olor)
el salut (salutació) / la salut (estat de l’organisme)
el son (dormida) / la son (ganes de dormir)
el terra (sòl) / la terra (planeta, camp, sorra)
el vall (excavació) / la vall (entre dues muntanyes).
Hi ha noms que admeten les formes masculina i femenina, sense canviar de significat: el/la art, el/la crin, el/la crisma.
Els plurals de les lletres de l’alfabet i les notes musicals es formen afegint -s al singular (o -es si el singular acaba en -a): les bes, les efes, les cus.
El nombre:
Per formar el plural se segueixen els patrons següents:
- Singular + -s noi/nois, pic/pics.
- Singular + -ns pi/pins, fre/frens.
- Substitució de -a àtona per -es dia/dies, tema/temes.
- Singular acabat en -s, -ç, -x, -ix, -tx + -os lluç/lluços, despatx/despatxos.
- Singular acabat en -ig, -sc, -st, -xt + -s/-os torneig/tornejos (o torneigs), disc/discos (o discs).
Canvis ortogràfics:
- Accent gràfic: finès, finesos, examen, exàmens.
- Duplicació de la -s: nas, nassos, pas, passos.
- Pas de c a qu i de g a gu: pica piques soga sogues.
- Dièresi: aigua, aigües, llengua, llengües.
- Pas de ç a c i de j a g: peça, peces, taronja, taronges.
Noms invariables:
Són els que tenen una sola forma per al singular i per al plural: albatros, alferes, ananàs, bíceps, bis, cactus, càries, fetus, ficus, focus, fons, globus ics, lapsus, llapis.
També és el cas dels dies de la setmana, de dilluns a divendres: el dilluns / els dilluns.
Altres noms tenen només forma de plural: les acaballes, els afores, les alicates, les beceroles, les noces, les pessigolles.
Noms derivats:
Mitjançant l’addició d’un afix a l’arrel d’un adjectiu o a la d’un verb, podem formar nous substantius:
Noms derivats d’adjectius:
-ada ample amplada
-ària llarg llargària
-eria tossut tossuderia
-esa estúpid estupidesa
-ia foll follia
-ícia brut brutícia
-ió afecte afecció
-itat,-etat,-edat, -tat, -dat propi propietat
-itud ,-ud sol solitud
-or amarg amargor
-ura entremaliat entremaliadura
-isme: social socialisme
Noms derivats de verbs:
-all escampar escampall
-alla deixar deixalles
-atge peritar peritatge
-ció citar citació
-dera cruixir cruixidera
-dissa piular piuladissa
-dura triar triadures
-era xerrar xerrera
-et xiular xiulet (so)
-im ruixar ruixim
-ment aplaudir aplaudiment
-ança, -ença lloar; témer lloança; temença
-or picar picor
-all ventar ventall
-dor tirar tirador
-et xiular xiulet (instrument)
-all amagar amagatall
-dor menjar menjador
-tori dormir dormitori